|||

El panteix, el desmai

el panteix

En un drap blanc, es projecten diverses formes, humanoides i humans, en petits espais quadrats i rectangulars que formen l’estructura d’un edifici visible des de l’exterior. Suspesa per cordes, una dona es puja a la paret de l’edifici a la recerca d’un espai buit. Ella busca el seu lloc. Sense èxit, s’eleva cap al cel, cap al buit, cap al no res. Una altra dona amb un vestit negre vaga en la foscor. Un punt de llum creua el seu camí. La llum s’escapa. La llum comença a il·luminar cada part del seu cos de forma fragmentada. Braços, cames, tronc, ventre. Tres punts separats entre si. Cada un d’ells il·lumina parts del cos, però no tot el cos. Una mà es va encendre, una altra es va encendre, i enmig de la foscor. Parts del mateix cos que són parts de cossos diferents que cap punt de llum pot assolir. Una recerca incessant seguida d’esgotament. El panteix, el desmai.

(Paulo Pinto, Ne Varietur, Edição Catalã)

Up next El que sento no pateix desgast de temps untitled
Latest posts GUIMARÃES - CIDADE VISÍVEL #1 A CONSTRUÇÃO ILUSÓRIA DO “EU”* China Short Stories #2 O sistema de rede: um novo paradigma A inevitabilidade dualista da relação corpo/mente A nostalgia do tempo ou a ausência do mito untitled El panteix, el desmai El que sento no pateix desgast de temps o tempo perdeu a poesia o olho que se fecha A falsa oposição entre cultura e técnica questões em torno da democracia digital Blade Runner — A Nostalgia do Futuro A experiência do sublime na obra de Caspar David Friedrich A nova geografia do espaço público nuvem de pó o meu primeiro trabalho Da Cibercultura às Indústrias Culturais Suportes digitais: memória ou esquecimento? Cibercidades: um novo espaço público? Moisés Mori Estenc la mà A dissonância concordante Fred G. Korth And Other Stories #1 Outras Luzes Pat Metheny em Guimarães 2012 Close to Home dança em debate Oblivion #1