|||

El que sento no pateix desgast de temps

desgast de temps

El que sento no pateix desgast de temps ….. és més gran que això. El que sento és un registre perenne, és una immensa musicalitat que perdura fins i tot quan el sol baixa una octava. No hi ha so efímer, només una llarga pausa que prepara el toc festiu. El que sento no és el silenci, és la maldat dels que pensen l’absència, quan només hi ha una llarga pausa que prepara un nou panteix. El que sento ja no pateix desgast de temps …. és més gran, està en mi.

Paulo Pinto, Ne Varietur (edição catalã)

Up next o tempo perdeu a poesia El panteix, el desmai
Latest posts GUIMARÃES - CIDADE VISÍVEL #1 A CONSTRUÇÃO ILUSÓRIA DO “EU”* China Short Stories #2 O sistema de rede: um novo paradigma A inevitabilidade dualista da relação corpo/mente A nostalgia do tempo ou a ausência do mito untitled El panteix, el desmai El que sento no pateix desgast de temps o tempo perdeu a poesia o olho que se fecha A falsa oposição entre cultura e técnica questões em torno da democracia digital Blade Runner — A Nostalgia do Futuro A experiência do sublime na obra de Caspar David Friedrich A nova geografia do espaço público nuvem de pó o meu primeiro trabalho Da Cibercultura às Indústrias Culturais Suportes digitais: memória ou esquecimento? Cibercidades: um novo espaço público? Moisés Mori Estenc la mà A dissonância concordante Fred G. Korth And Other Stories #1 Outras Luzes Pat Metheny em Guimarães 2012 Close to Home dança em debate Oblivion #1